Treball, Òrgan central del PSUC, 15 noviembre 1976

Proletaris
de tots

els paisos:
uniu:vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 455

Barcelona, 15 de novembre de 1.976

Preu: 40 pessetes

la jornada del dia 12

Més de 430.000 participants a la jor
nada vaguistica del dia 12 a Catalunya
i més de 2 milions a tot Espanya: heus:
aquí el primer balanç d'una jornada de
combat que marca una fita i que ha asso
lit un nivell sense precedents de la
Guerra Civil ençà.

L'amplitud dels resultats té una di-—
mensió més gran que la indicada per
aquestes xifres si tenim en compte les
condicions d'il.legalitat en què la va-
ga ha estat convocada, la duresa de la
repressió i la gravetat de les amena-
Ces. Els treballadors tenen, doncs,
raons de sobra d'estar contents.

Pel caràcter unitari —per prímera ve
gada des de la guerra- de la crida, el
12 de novembre és una fita, també, en
el camí de la unitat de la classe obre-
ra i posa de manifest la capacitat de

"z— 4

-

Luri

P

Ca. 5 :
xi -." 4

Eta — lla 1e

convocatòria de l'oposició democràtica
(de l'oposició sindical en aquest cas)
quan abandona sectarismes úi s'uneix.
Aquells que,, invocant posicions més "re
volucionàries", s'han girat d'esquena a
l'acció hauran de reflexionar seriosa-
ment sobre la seva actitud.

El comportament pacífic, conscient i
responsable dels vaquistes serà també
um factor que jugarà un paper en la si-
tuació política, treient pretextes als
qui estan interessats a alimentar un
Clima de"catastrofisme" per tal de "de

i dEl desplegament de
forces no impedt
l'acció de més

de dos milions

ide treballa-

mostrar" que els pobles hispànics són

ingovernables i no mereixen res més que

garrot. Una valoració completa de la

jornada haurà d'incloure no sols les ac
cions efectives sinò també els múlti-

ples pronunciaments i adhesions de col-

lectius de treballadors (com els del Me

tro de Barcelona) que han trobat obsta-.
cles repressius insuperables per anar a

l'acció.Cap d'aquests obstacles no s'ha

traduit, però, en reaccions crispades o

violentes.

Una tal serenitat no s'ha de confon-
dre amb feblesa. Si una cosa és certa,
avui, és la massiva voluntat de la clas
se trebaliadora (i d'altres sectors po-
pulars: no menystinguem els tancaments
de comerços úi les actituds dialogants
de força empresaris) de replicar amb de
cisió a les mesures arbitràries del go-
vern, de lluitar resoludament pels seus
drets econòmics, socials i polítics.

Rixí, el 12 de novembre s'inscriu

(Passa a la pàgina seguent)

pàgina 2

treball

15-X1-1.976

PROCESSAT

PEL T.O.E i LA VEU PACTANT Úr

El company Gregori López Raimundo
ha estat processat pel T.O.P,. El se-
cretari general del PSUC havia de di
positar aquest matí una fiança de
200.000 pessetes per a la seva lli-
bertat provisional. Davant aquest
fet, el Comitè Executiu del PSUC fa
públic el seguent comunicat:

"El Comitè Executiu del PSUC, da-
vant el processament de Gregori Lo-
pez Raimundo, secretari general del
Partit, pel Jutjat d'Ordre Públic,
acorda el pagament de la fiança de
200.000 pessetes exigida tÚ invita
les 0crganitzacions, —militants 4
amies del Partit a contribuir econò-
micament a la recapta urgent d'aques
ta quantitat com a expressió conere-
ta de solidaritat envers el nostre
Partit i molt especialment envers el
8eu secretari general",

El processament de Gregori López
Raimundo demostra un cop més la con-
tradicció entre les promeses refor-
mistes del govern i les seves acti-
tuds repressives així com la seva po
lítica discriminatòria respecte als
Comunistes i altres forces de l'es-
querra. I planteja de nou l'exigèn-
Cia de l'amnistia total i de les lli
bertats polítiques sense exclusions.

———————————,

GREGORI LOPEZ RAIMUNDO A DIARIO DE BARCELONA

El DIARIO DE BARCELONA d'ahir pu-
blicava a la secció "El Parlament dé
Paper", una enquesta sobre "quines
són les condicions mínimes i necessà

. ries que s'han de donar perquè exis-
teixi una veu pactant única per a Ca
talunya2" Ç

Gregori López Raimundo, secretari
general del PSUC, respon
pregunta:

"La veu pactant única ha de tenir
entre d'altres, les caracteristiques
principals seguents:

a) Ser representativa de la tota-
litat o de la gran majoria de les
forces polítiques úi socials catala-
nes,

b) Defensar un programa que res-
pongui als interessos de Catalunya i
coincideixi amb els de la democràcia
espanyola,

Cc) Propugnar l'articulació dels
Organismes democràtics de tot Espa-
nya en una Plataforma Única.

"La veu pactant única' hauria
de representar, per tant, el CFPC,
l'A.C. i els partits, moviments i
entitats que no formen part d'a-

un cop de puny a la reforma

(Ve de la pàgina anteri: r)

dintre del marc de l'oposició obrera a
la política econòmica del govern Suàrez
Aquesta gran batalla posa els treballa-
dors en millors condicions per donar
d altres cops contra els qui pretenen
de carregar sobre les seves esquenes
les conseguències d'una crisi de la
qual no són responsables. I contra la
pretensió reformista de marginar del
procés de canvi les forces del treball,

les més dinàmiques de la societat. La

jornada és, doncs, un argument de pes a
favor de la ruptura: recorda als refor-

mistes que hi ha a l'Estat espanyol mí-
lions de ciutadans no disposats a roman
dre com a espectadors passius en els
propers episodis de la nostra història.
Els qui pretenguin acollir-se als oferí
ments del govern a fi d'impedir als tre
balladors la conquesta dels seus drets,
la garantia de la llibertat i el prota-
gonisme que els pertoca, han d'adonar-
se de l'estat d'ànim de milions de tre-
balladors, de la seva determinació i el
seu desig de canvi, que la gran jornada
del 12 de novembre expressa.

així a la:

l

ICA

quests organismes, però que desit-
gen l'autogovern per a Catalunya 1
la democràcia per a tot Espanya.Hau-
fia de comptar a més amb el suport

tàcit o explícit de la jerar-
quia eclesiàstica catalana,dels Col-
legis Professionals i les Associa-
cions de Veins que no formin part de
l'Assemblea de Catalunya, de l'Om-
nium Cultural, del Congrés de la Cul
tura Catalana i d'altres entitats I
moviments que, tot 4 que no desen-
volupin una activitat politica direc
ta,es manifestin en favor d'un canvi
democràtic que inclogui la recupera-
ció de l'autonomia catalana di de la
democràcia per a tot el conjunt dels
pobles d'Espanya.

"Referent al programa, existeix
ja una coincidència essencial entre
el CFPC i l'AC que hauria de tenir
Com a base i punt de partida la res-

titució dels drets úi institucions
configurats en l'Estatut Autonòmic
de 1.932, el qual es podria aconse-
guir que fos acceptat per tots els
grups que es van unir a la Comissió
ii de setembre, i personifica a ni-
vell popular el crit "Llibertat, Am-
nistia i Estatut d'Autonomia".

"Les dificultats existents per
tal d'arribar a la "veu pactant úni-
ca" no es deriven principalment de
divergències sobre l'objectiu a acon

seguir, sinó de vrivalitats resul-
tants de l'ambició de certs partits
-O dels seus líders- per assegurar-
se l'hegemonia en el procés de can
vi i en el futur règim autonòmic.
Per aquesta raó,malgrat la coincidèn
cia dels respectius programes, no hi
ha acord entre el CFPC i l'AC per ne
gociar conjuntament amb l'oposició
de la resta d'Espanya. Aquest desa-
cord no es produeix de fet entre con
sell i Assemblea, sinó entre els par
tits components del Consell, alguns
dels quals no volen que l'Assemblea
de Catalunya participi en la negocia
ció amb l'oposició espanyola perque
reforça les posicions més radical-
ment rupturistes i democràtiques.

"Una dificultat més per arribar a
la 'veu pactant única', — originada
també per ambicions partidistes, es
deriva de l'intent de fer-ne centre
i portaveu el President de la Genera
litat a l'exili, Sr. Tarradellas,
que propugna la negociació separada
amb el Govern Suérez i s'oposa a
l'articulació de l'oposició catalana
amb les forces democràtiques de la
resta d'Espanya.

tCom se sap,el PSUC s'oposa a que
el Sr.Tarradellas es barregi en l'ac
ció concreta dels partits i s'hi in-
terfereixi fins que arribi el moment
de constituir el Govern Provisional
de la Generalitat, ja que suposa un
seriós obstacle per arribar al Pacte
Català i a l'acord de l'oposició de
tot Espanya que són indispensables
perque hi hagi ruptura a escala espa
nyola i recuperació de l'autonomia
de Catalunya".

15-X1-1.976

ISSECIEL
TÒCIEA

L'èxit extraordinari de la jornada
del 12 ha reforçat la importància de la
Primera Assemblea General de la Confede
ració Sindical de la Comissió Obrera Na
cional de Catalunya, celebrada a Barce-
lona dos dies després.

Celebrada encara a la clandestinitat,
ha comptat amb la presència de Nicoléís
Sartorius, del Secretariat de la Gene-
ral de CC.OO., i de delegacions del
País Valencià i Eusxadi, de la SOC, de
la CGIL de Torí, d'advocats laboralis-
tes i del Gabinet Tècnic de CC.OO. a Ca
talunya.

Van ser presentades cinc ponències,
i sotmeses a votació. Per part del Se-

cretariat, Cipriano García en presentà
una sobre la situació política, Josep
Tablada sobre les característiques del

sindicat de CC.OO. i Francesc Frutos so
bre la construcció del sindicat de CC.
OO. i el camí cap al Congrés. Rafael
Gisbert i Josep Molins van presentar
les altres dues ponències, de caràcter
global.

Els representants elegits als rams i
a les comarques van informar breument
del dia 12 i dels progressos en l'afi-
liació di organització del sindicat de
CC.OO.

Un clima d'entusiasme va dominar
l'acte, en particular quan el company
Sartorius va dir que les forces políti-
ques i el govern haurien de tenir en
compte la jornada del 12 com a demostra
ció del que és, del que vol i del que
pot la classe treballadora. Va insistir
en la necessitat de "lluitar i organit-
zar-se, organitzar-se 4 lluitar", en
front de la reforma, "que porta a dins
un punyal contra els treballadors: la
reforma sindical, l'atomització de les
organitzacions obreree 4 el robatori
del patrimoni sindical". Reforma que no
és la solució, sinó al contrari: la ma-
nera d'evitar la solució dels problemes
del país, que exigeixen la llibertat.

Tant a les ponències com a les suc-
cessives intervencions es posà de mani-
fest el caràcter del Sindicat de Comis-
sions Obreres que es vol construir. Uni
tari -van sovintejar els crits d'"uni-
tat"l-, — democràtic, 4 independent, de
classe, que sàpiga recollir la tradició
assembleàèria de Comissions Obreres. Tam
bé va haver-hi unanimitat quant a la
necessitat d'anar a la construcció del
Sindicat de CC.OO. i al seu Congrés
Constituent, sense que això vulgui dir
renunciar al Congrés Sindical Constí-
tuent del Sindicat Unitari, que només

sible amb la llibertat. I per
em ETP la llibertat, el sindicat de
CC.OO. serà arma fonamental.

les ponèn-
votacions van donar a
9R des pel Secretariat una àm

nta
GLES 4pEERS rior al 80 per

plia majoria, sempre supe
cent del total de vots.

treball

En la foto de
TREBALL, un mo
ment de l'As-
semblea de la
CONC, celebra
da ahir.

Les propostes d'organització del Se-
Cretariat i de la Permanent fetes per
l'Aqustí Prats van ser també aprovades
per aquesta majoria, igual que la desig
nació de Josep Lluís López Bulla com a
Secretari General de la Confederació,
que, juntament amb en Josep M. Rodrí-
guez Rovira, s'afegirà a la delegació
catalana a la General de l'Estat.

Va cloure l'acte -que va mantenir
unes 800 persones en un clima intens
d'eufória i entusiasme- el recent nome-
nat secretari general, López Bulla, que
va denunciar la discriminació contra
les CC.OO., tot demanant la dimissió

del Govern. Després de valorar positiva

ment la jornada del 12, subratllà la im

portància de la construcció del sindi-

cat de CC.OO, 1 del procés d'afiliació,

que hauria de ser, va dir, de centenars
de milers de treballadors a Catalunya.

Plantejà la necessitat de lluitar per
la ruptura, contra la reforma que vol
imposar el govern. I després de saludar
el poble xilè i el saharaí, així com
tots els pobles oprimits del món, acabà
destacant els objectius de pau, progrés
social 4 acabament de l'explotació de
l'home per l'home.

ANTONI FERRER

AL ACABAR LA VAGA DEL PERSONAL NO DOCENT

CLAUSTRE DEMOCRÀTIC

El PND de la Universitat de Barcelo-
na ha decidit, en l'assemblea de l'on-
ze de novembre, acabar la vaga que ha
durat dos mesos. La unitat del personal
no docent, la seva combativitat i la ca
pacitat de negociació de la comissió
del PND han estat els factors més im-
portants en l'obtenció de l'objectiu
mínim que consistia en conservar els
mateixos sous que en el darrer curs. La
vaga ha acabat, però el conflicte no ha
estat solucionat. El PND de la Uni-
versitat segueix cobrant uns sous bai-
xíssims i està en una situació adminis-
trativa úi laboral incerta. Una Univer-
sitat oberta, en funcionament, amb la
presència dels estudiants, pot ser un
marc més apropiat per a la lluita rei-
vindicativa del personal no docent,

El conflicte del PND ens permet de
treure'n diverses ensenyances: en pri-
mer lloc, la irresponsabilitat i la in-
diferència de les autoritats acadèmi-
ques úi ministerials. Mentre aquí està-
vem en el punt àlgid del conflicte i es
reclamava la presència del ministre,
ell es passejava per Nigèria i el di-
rector general d'universitats, el go-
vemador civil di els ministres Osorio
i Martín Villa conspiraven els uns con-
tra els altres per tal d'evitar, amb
"arguments" diversos, que a la Univer-
sitat de Barcelona es , pogués iniciar un
procés constituent que portés aviat a
l'elecció democràtica d'un rector amh
un programa mínim d'alternativa. En se-
gon lloc, el ministeri i el governador
van Hintentar donar una sortida al con-
flicte, quan va sorgir, d'una assem-
iblea de professors numeraris i no nume-

raris, un embrió d'alternativa democrà-
tica per al govern de la Universitat .En
tercer lloc, aquesta lluita ha demos-
trat, una vegada més de manera ben pa-
lesa, la coincidència d'objectius del
PND, els professors i estudiants entorn
d'una Universitat autònoma, catalana i
democràtica. Finalment, si bé cal que
la Universitat jugui un paper important
en la ruptura -—i en aquest sentit, els
aturs totals de l'Autònoma i la Politèc
nica el dia 12 en són un bon exemple-
i que a més S'hi concreti millor una
alternativa a mig termini -i d'aquí la
convocatòria del 3er. Congrés Univer-
sitari Català-, és fonamental en aquest
moment posar dempeus un vast moviment
per la salvació de la Universitat. Si,
en aquest sentit, els moviments de pro-
fessors, estudiants i PNDS no situen en
iles juntes de govern equips d'homes e-
legits amb un programa discutit a les
"assemblees, el propi funcionament de la
Universitat estarà constantment amena-
çat per l'actual política ministerial.

El que cal —és obrir un procés de
discussió. que ens porti a la convoca-
"tòria de claustre, En els darrers dies

la 0 conspiració de què parlàvem ha
esclatat, i el Ministeri, sense consul-
tar l'opinió de tots els estaments de
la Universitat, ni tan sols la de la
seva Junta de Govern, i només amb el
vot d'altres quatre degans, ha nomenat
el professor Jiménez de Parga rector
de la Universitat. De moment els PND 4
els estudiants s'han manifestat contra
aquesta fórmula des del mateix nomena-
ment i fins i tot des d'abans."

J.R.L.

pàgina 4

treball

15-X1-1.976

——————,

LA VAGA
. Ell XIFRES

CATALUNYA
"Província Total de tsobre
vaguistes assalar.
. Barcelona 392.552 31,40
Lleida 4.150 9,00
Girona 10.760 12,63
Tarragona 24.015 37,00
Total 431.477 30,80
"PROVÍNCIA DE BARCELONA
Ram Obrers en tsobre
vaga el ram
Construcció 109.525 85,23
Metall 109.009 43,06
Alimentació 5.070 7,74
Fusta 6.121
Transport 7.112
Aigua,Gas,Elec 14.770 97,6,
Tèxtil 34.246 21,1
Assegurances 3.700
Arts Gràfiques 12.304 28,3
Bança 9.130 27,5
Ensenyament 3.100
TAP 4.861
Port, Duanes,
Consignataris —7.300
Sanitat 2.400
Ofic. i
despatxos 680
Diversqs no
especificats —63.224
Total 392.552 31,40
BARCELONA CAPITAL
Ram Obrers en Percentatge
vaga
Transport 6.150 2,78
higua,Gas,El.12.260 6,01
Assegurances — 3.500 1,54
Fusta 4. 000 1,81
Tèxtil 7.370 3,34
Metall 62.804 28, 48
Petits
Tallers , 3.350 1,51
Alimentació —3.000 1,36
Ensenyament —2.045 0,92
Construcció 80.000 36, 28
Port, Duanes
i Consignat. 7.300 3,31
Sanitat 1.800 0,81
TAP 4.861 2,21
Ofic. i
despatxos 481 0,21
Banca 8.100 3,67
Química 7.132 3,23
Arts Gràf. 5. 344 2,42
Total 220.497 100,00

Font: Gabinet Tècnic de la Confedera
ció Sindical de la C.O.N.C.

(Les xifres són 8Behse comptar els e8
tudiants nú les petites empreses. 7

comerços) Y

La

A Catalunya, prop de 430.000 treballa-
dors van participar .. passat. dia 12 a la
Vaga, dels quals 220.000 a Barcelona ciu-
tat. Tots els rams, totes les Comarques,
en una o altra mesura, s'han incorporat a
les accions que arreu de Catalunya ha
portat a terme la classe treballadora se-
guint la crida unitària de les cinc cen-
trals sindicals catalanes.

L'aspecte més remarcable és la genera-
lització de les accions arreu de Catalu-
nya i de l'Estat espanyol. El govern ha-
via decidit d'antuvi que la jornada seria
un fracds, úi va preparar unes xifres de
vaguistes que no tenien res a veure amb
la realitat, alhora que feia pujar la
borsa en un intent de mostrar que "res no
havia passat". Però el tret s'ha tornat
contra ell, els més de dos milions de pa-
rats han demostrat que sí que havien pas-

sat coses, i la pujada de la borsa queda
Com una ridícula maniobra del maquiave-
lisme de via estreta de Martín Villa. La

els mitjans oficials han
anat donant ha estat un altre exemple
d'aquest fracàs governamental: els dos-
cents mil a tot l'Estat espanyol que la
TV va donar a migdia es van convertir en
més de cinc-cents mil a la darrera infor-
mació de la nit. I fins i tot el to en
.. tr la notícia va anar canviant, fins a
reconè:zer al final del dia que "alguna
Cosa havia passat".

informació que

A nivell de Catalunya, la maniobra ha
estat la mateixa. Segons el Govern Civil,
200.000 és la xifra de treballadors en
vaga, mentre que la xifra real sobrepas-
sava els 400.000. Tampoc a Barcelona "no
ha passat res", com ho demostren la SEAT,
PEGASO, 0QMAQUINISTA, 0LAMPARAS Z, MEVOSA,
per parlar només d'algunes de les grans
empreses del metall que han participat,
tota la plantilla, a la vaga de 24 hores.
La HISPANO OLIVETTI ha estat capaç de
trencar el pacte social que un dia s'ha-
via signat i ha protagonitzat una de les
accions més massives i importants del me-
tall a Barcelona. El metall, juntament
amb 2a construcció, ha estat el ram on
més treballadors han donat suport a la
vaga. Aquest darrer sector, la construc-

la jornada

ció, ja havia demostrat en altres lluites
com sabia coordinar els seus esforços a
nivell de tot l'Estat. Però el metall, ha
estat la primera vegada a la seva histò-
ria que demostra de forma unida la seva
força i obre el camí a noves experiències
a tenir en compte i a impulsar en l'esde-
venidor. I no solament per la participa-
ció decisiva de les grans empreses, sinó

UNA

també, com a molts altres rams, per l'ex-
tensió de la vaga a les petites i mitja-
nes -la majoria no comptabilitzades en

les xifres que es donen-, moltes d'elles
amb un nivell baix d'organització sindi-
Cal però tremendament sensibilitzades per

la crida unitària de les centrals contra
la política econòmica del govern, per
l'amnistia i per les llibertats politi-
ques i sindicals,

Però al costat del metall i de la cons
trucció, altres sectors han anat massiva-
ment a la vaga: Aigua, Gas i Electrici-
tat, que només a Barcelona ha representat
més de 13.000 treballadors parats, als
quals cal sumar els d'aquest sector que
han parat arreu de Catalunya. Els treba-
lladors de l'Administració Pública que, a
partir d'assemblees, han demostrat el seu
suport a la jornada. Els de banca, asse-
-on han parat quasi Cotes les

gurances

UNA PREPARACIÓ CARREGACAI

LA PREPARACIÓ

La preparació de la jornada d'atur
del dia 12 ensenya moltes coses i està
carregada de lliçons que valdrà molt la
pena de retenir. Primer, la lliçó de la
unitat. L'acord entre les cinc centrals
sindicals (UGT,CC OO, USO, CNT, SOC) és
Una conquesta de la classe obrera i obre
camins de cara al futur: cal treballar,
per dalt i per baix,a favor de la unitat
sindical,que respon a la voluntat unità-
ria del poble,en general, i de la classe
obrera, en particular. El comunicat con—
junt de les centrals sindicals ha estat,
per tant,un dels elements més mobilitza-
dors de cara al dia 12.

Una altra lliÇó:les converses amb els
empresaris,que s'han produít a molts de

rams i zones,especialment en el Baix Llo

bregat, ú que comporta progressos polí-
tics qualitatius. Es cert que no sempre
l'empresariat s'ha mostrat digne dels es
forços que aquestes converses —Comporta-

ven. Però tals negociacions seran la ba"

se d'una nova ofensiva per aillar el bun

her, i per obligar els empresaris a dis-
cutir amb una classe obrera forta i res-

ponsable,

Una lliçó de signe distínt:quan creix
la lluita, la repressió s'enforteix. Una
vegada més, hem de denunciar les deten-
cions dels nostres companys de la CONC,
mostra de la incapacitat del govern per
fer front als problemes i per convèncer
el poble dels seus propòsits falsament
reformistes. Junt a les detencions més
conegudes, n'hi ha altres: caldrà fer un
balanç de tots els represaliats, pel sol
fet d'haver donat suport a la convocatò-
ria pacífica del dia 12. I en el capítol
de repressions, no podem oblidar la re-
pressió sobre els mitjans d'informació,
inadmisible en una societat democràtica.
Que el governador hagi de Convocar els
directors de diaris per tal d'impedir
que la premsa es converteixi en una cri-
da oberta de signe popular,és humiliant
per a tot, i especialment per als qui
han demostrat una professionalitat fora
de dubte a l'hora d'informar el país so-
bre els fets que en configuren el futur
immediat.

El segrestament del setmanari ARREU,
pel fet d'haver dedicat tant espai a la
convocatòria del 12, és un exemple més
de la política cultural del reformisme.

EL MITING DEL BAIX LLOBREGAT
———————r a a

— a dl

LL

—— a OD III tan 1 OO CO 01 I eleoq que H. Helen

In ——a .

cs En

LÓ No.3-15de noviembre de 1976

REFERENDUM Y DEMOCRACIA

La prensa ha informado de que el gobierno prepara un referandum para el
día 19 de diciembre. También ha dicho que ya està preparada la camparia
de propaganda del "'si'' al estilo, ya clàsica, de todas las consultas franquis—
tas. Si, como es previsible, el proyecto de reforma política es aprabado,
aunque sea con modificaciones, en las Cortes, el gobierno pretenderà
legitimar la reforma haciéndola ratificar por el pueblo y obteniendo asi un
pretendida consenso popular que le permita consolidar su proyecto de
impedir el paso a una democracia real, imponiendo el engaiio de unas
libertades recortadas. Una vez "plebiscitada"' la reforma, serían convocadas
tormalmente las elacciones que legitimarian definitivamente la monarquia
autoritaria.

Los planes del gobierno son contestados por los sectores "ultras", que
temen perder los privilegios consaguidos a lo largo de 40 afios. El Miting
celebrado en Madrid por Girón, Blas Pinar y Fernàndez de la Mora —en el
cual Tarancón y el rey fueron insultados sin ninguna intervención guberna-
mental— Y, sobre todo, la llamada "marcha sobre Madrid'' preparada para
el dia 20, responden a la voluntad de los grupos ultraderochistas de mante-
ner al pais como botin de guerra. Fraga y los hombres de "Alianza Papu-
lar", negacian, mientras, con el gobierno la aprobación del proyecto de
reformas a cambio de recortar los elementos que podrian parecer més ''pro-
gresivos".

Una parte de la oposición, por otro lado, se siente atraida por las presiones
reformistas y se dispone, de hecho, a negociar las alecciones. Su actitud,
justificada en nombre del realismo política, parte de la consideración de
que el triunfa del proyecta gubernamental'es inevitable y que, por tanto, es
preciso sacar todas las ventajas posibles. El sefior Antón Canyelles, dirigen-
te de Unió Democràtica de Catalunya, tiene la virtud de la claridad cuando
dice (Correo Catalan, 10-X1-76): "Nosotros creemos que se puede negociar
sobre la base del proyecto reformista (...) queremos centrarnos en el texto
gubernamental por razones de "operatividad politica'". Negociar la refor-
ma, he aquí el propósita expresado por el sefior Canyelles, propósita que
explica, por otro lado, el voto de UDC contra el manifiesto ''rupturista'"
del Consall que publicamos en este número de Treball.

Pactando con los sectores continuistas y tratando de dividir a la oposición,
el gobierno espera sacar adelante su proyecto. Pero el gobierno sabe, ade-
més, que es preciso vencer la resistencia de importantes grupos de la oposi-
ción democràtica a aceptar la vía del reformismo par al hecho de que los
comunistas permanecamos marginados de la legalidad. Y es por esto, que,
sin dejar de reprimirnos, empieza a jugar la carta de la tolerancia discrimi-
nada, Este es el sentido de la circular de la Dirección General de Seguridad
a los gobernadores civiles ordenando la desarticulación del PTE y de otros
partidos de izquierda. Colocando al PCE, y al PSUC en Catalunya, en el
límite de la tolerancia guhernamental, el raformismo, trata también de
"absorbar" a los comunistas llevàndolos al terreno del referendum y de las
elecciones, y creando las condiciones para que tado el mundo juegue al
juego de la raforma. "Si lo hacen los comunistas, què razones habria para
que lo hagan las atras fuerzas democràticas2"", No han faltada insinuaciones
en esta sentida y no solamente del gobierno. El seiior Garcia López, por
ejemplo, ha pretendido justificar su prapia actitud colaboracionista en la
supuesta aceptación de la reforma por parte da los comunistas que "'ya se
sabe, son extraordinariamente realistas"".

Efactivamente, los comunistas samos realistas. Y as por esto por la que no
acaptamos el proyecto reformista como vía para acceder a la democracia.
Porque somos realistas decimos que la democracia exige la ruptura y nos
felicitamos de que la Plataforma de Organismos Unitarios y el Consell
compartan nuestro realismo rupturista. Y cuando rechazamos la reforma lo
hacemos por razones de realismo politica: el punto de llegada del reformis-
mo es exactamente su punto de partida: es decir, las instituciones tranquis-

tas.

Y es por esta que, tomando a reforzando las iniciativas políticas que tien-

. dan a desbloquear la situación y a crear las condiciones para pactar la

democracia, Y empujando y apoyando las luchas de masas, decimos clara-
mente NO a un referendum Y nos oponemos a unas elecciones sin libarta-
des qua no pueden engaiiar a nadie qua no esté dispuesto a encontrarse
atrapado en el establishment neodictatorial.

EDITADO POR EL COMITE DE BARCELONA DEL P.S.U.C.

EDITORIAL
12 de NOVIEMBRE. UN ARGUMENTO A FAVOR DE LA RUPTURA

Mas de 430.000 participantes en la jornada huelguística del día 12 en
Catalunya y mús de 2.000.000 en toda Esparia: he aquí el primer bulance
de una jornada que marca un hito y que ha alcanzado un nivel sin prece-
dentes desde la Guerra Civil.

La amplitud de los resultados tiene una dimensión mayor que la indica-
da por estas cifras si tenemos en cuenta las condiciones de ilegalidad en que
la huelga ha sido convocada, la dureza de la represión y la gravedad de las
amenzadas. Los trabajadores tienen, pues, motivos de sobra para estar
contentos.

Por el caràcter unitario —por primera vez desde la guerra - del llama-
miento, el 12 de noviembre cs un hito también en el camino de la unidad
de la clase obrera y pone de manifiesto la capacidad de convocatoria de la
oposición democràtica (de la oposición sindival, en este caso) cuando aban-
dona sectarismos y se une. Aquellos que, invocando posiciones més "'revo-
lucionarias" se han vuelto de espaldas a la acción tendràn que reflexionar
seriumente sobre su actitud...

El. comportamiento pavífico, consciente y responsable de los huelguistas
serà también.un factor que jugarà un papel en la situación política, dejando
sin pretextos a quienes estún interesados en alimentar un clima de ''catas-
trofismo" a fin de "demostrar" que los pueblos hispúnicos son ingoberna-
bles y no merecen mús que palos. Una valoración completa de la jornada
deberd incluir no sólo las acciones efectivas sino también los múltiples pro-
nunciamientos y adhesiones de colectivos de trabajadores (como los del
metro de Barcelona) que han encontrado obsticulos represivos insuperables
para ir a la acción. Sin embargo, ninguno de estos obsticulos se ha traduci-
do en reacciones crispadas o violentas. h

Tal serenidad no debe confundirsc con debilidad. Si hay algo cierto hoy,
es la masiva coluntad de lu clase trabajadora (y de otros sectores populares:
no menospreciemos los cierres de comercios Y lus actitudes dialogantes de
muchos empresarios) de responder con decisión a las medidas arbitrarias
del gobierno, de luchar resueltamente por sus derechos éconòmicos, socia-
les y políticos.

Así, el día 12 de noviembre se inscribe en el marco de la oposición
Obrera a la política económica del gobierno Suàrez. Esta gran batalla pone
a los trabajadores cn inejores condiciones para asestar nuevos golpes a quie-
nes pretender cargar sobre sus espaldas las conseçuencias de una crisis de la
que no son responsables. Y contra la pretensión reformista de matginar del
proceso de cambio a las fuerzas del trabajo, las màs dinàmicas de la socie-
dad. Lu jornada es, pues, un argumento de peso en favor de la ruptura:
recuerda a los reformistas que hav en el Estado espanol millones de ciuda-
danos que no estan dispuestos a permanecer como espectadores pasivos en
los próximos episodios de nuestra historia. Los que pretendan acogerse a
los ofrecimientos del gobierno a fin de impedir a los trabajadores la con-
quista de sus derechos, la garantia de libertad y el protagonismo que les
pertenece. tienen que darse cuenta del estado de únimo de millones de
trabajadores, de su determinación y de su desco de cambio, expresados en
la gran jornada del 12 de noviembre.

—————————————i$$7$-—-——-eL-LNM Níl————— dv
————————————É-É—————————————————————————

El referandum es un método de consulta que parmite la falsificación de la
voluntad popular. Optar por el si o el no significa, en la pràctica, hacer una
opción entre el continuismo franquista y la "constitución otorgada'' que
imponga una monarquia autoritaria, al bicameralismo, la desigualdad en la
representación de los ciudadanos Y otras limitaciones a las libertades políti-
cas. Podemos aceptar las fuerzas de la oposición una consulta que excluye la
opción de la democracia7.

El única referendum aceptable saria aquel que, una vez garantizadas las
libertades políticas y la igúaldad de oportunidades de los partidos y organi-
zaciones sindicales, preguntase al pueblo si està o no de acuerdo con la
convocatoria de eleccianes a Cortes Constituyantes. Un referendum sin
libertades seria un referendum franquista. Y las elacciones posteriores un
insulto a la voluntad del pueblo.

En un número anterior de Treball decíamos que no nos dan miedo las alec-
ciones. Todo la contrario, las alecciones son un objetivo principal de nues.

tra política. Pero no queremos aceptar aleccianes falsaadas sina elecciones
libres, previa la consecución de la amnistia y las libartades políticas y
nacionales, convocadas Yy controladas por un gobierno provisional de
amplio consensa a nivel de Estado y con gohiernos provisianales en Catalu-
nya, Eusiadi y Galicia. Elecciones para elegir unas Cortes Constituyentes y
no para constituir unas Cortes domesticadas.

PELL CCC CEC CEC 00 0 0 0 0 0 0 0 EC CE
COMUNICADO DEL COMITE DE BARCELONA

La jornada del día 12 se ha caracterizado, en Barcelona, por la masiva
participación de los trabajadores de las grandes fàbricas y de los principales
ramos y por la huelga -pràcticamente general-- en muchos de los barrios
obreras.

La ocupación -policiaca de la ciudad y la brutal represión de piquetes
y manifestaciones no han sido suficientes para impedir una extraordinaria
movilización popular en torno al llamamiento de las centrales sindicales.
Movilización que es la mús contundente demostración de lu voluntad de los
trabajadores de luchar pacífica pero resueltamente contra la política refor-
mista del gobierno Suúrez.

Las numerosas detenciones registradas durante la jornada ponen en
cvidencis las contradicciones de un gobierno que mientras habla de demo-

"eracia y de elecciones reprime brutalmente a los demócratas que tan sólo
pretenden hacer oir su voz.

El caràcter unitario de la convocatoria ha sido un factor decisivo para
el éxito de la jornada e indica claramente el camino a seguir. La unidad
conseguida el dia 12 debe ser el primer paso de una politica sindical unita-
ria que los comunistas apovamos plenamente.

El Comité de Barcelona se felicita por la absoluta participación de
todas las organizaciones y militantes del partido que sc han volcado en el
trabajo de agitación, propaganda, assmbleas, etc. Y que en la vanguardia de
gran número de acciones, han realizado una intensa labor de explicación y
popularización de la política del PSUC.

Ahora se trata, precisamente de recoger los frutos de este trabajo. ini-
ciando una profunda y extensa campana de proeselitismo, invitando a los

' trabajadores a militar en nuestro partido. Las movilizaciones del día 12
pueden y deben ser la ocasión para empezar una nueva etapa de crecimien-
to y fortalecimiento del partido. Las asambleas, mitines, discusiones abier-
tas en las empresas Y barrios son las formas idóncas para darnos a conocer y
para conseguir el partido de masas que propugnamos.

El pròximo domingo a las 7.30 de la tarde los comunistas de Barcelo-
na tenemos una cita de excepcional importancia. En Numancia-lnfanta Car-
lota junto a la terminal del tren del ueropuerto, celebraremos el regreso de
un viejo camarada, de un militante cjemplar. El recibimiento de Rafael
Vidiella tiene que ser el homenajc de todo nuestro partido a su vida de
luchador y a lo que su figura representa para los comunistas Y para todos
los catalanes.

Comité de Barcelona, 13 Noviembre 1976

————————--e-l-eéÉéÉll È—————————————————€—éé

PROCESAMIENTO DE GREGORI LOPEZ RAIMUNDO

El companero Gregori López Raimundo ha sido procesado por el T.O.P.
El secretario general del PSUC tenia que depositar esta mariana una fianza
de 200.000 pesetas por su libertad provisional. Ante este hecho, el Comi-
té Ejecutivo del PSUC hace público el siguiente comunicado:

"El Comité Ejecutivo del PSUC, ante el procesamiento de Gregori López
Raimundo, secretaria general del Partido, por el Juzgado de Orden Pú-
blico, acuerda el pago de la fianza de 200.000 pesatas, exigida e invita a las
organizaciones, militantes y amigos del Partido a contribuir econòmicamen-
te a la recaudación urgente de esta cantidad como expresión concreta de
solidaridad hacia nuestro Partido y muy especialmente hacia su secretaria
general".

El procesamiento de Gregori López Raimundo demuestra una vez més la
contradicción entre las promesas reformistas del gobierno y sus actitudes
tepresivas asi como su política discriminatoria respecto a los comunistas
Y a otras fuerzas de la izquierda. Y plantea de nuevo la exigencia de la

amnistia total y de las libertades políticas sin exclusiones,
anar a ce ee ea SE EA ECA EE EE ee aa

C.O.S.: BALANCE DEL DIA 12

"La acción més importante desde la Guerra Civil". Así calificaron la jor-
nada del dia 12 los dirigantes de la COS en una rueda de prensa celebrada
en Madrid el viernes por la noche en la que representantes de CC.OO.,

Uso Y UGT presentaron un documento dirigido a los trabajadores y a la
Opinión pública.

PE pd reafirma lo que ya decía el llamamienta de la OCS: "Noso-

emos encontrar una solución positiva a la crisis, esta solución exi-
De Pomenió de las libertades democràticàs, la amnistia tol y
Pr ia un He de amplio consenso democrético, En estas Condició,
Es da er le elaborar un programa económico contra la inflacción Y el
res ERguel de la producción con la participación de los sectoies cita-
adai ia - É as necesidades inmediatas de los trabajadores: la capacidad
Ei dies RE Os salarios, un seguro de paro completo y pensiones suficien-

Os - el puesta de trabajo, medidas enérgicas contra la evasión de

Y llevaremos a las masas, que tan extraordinariamente han expresado el dia
12 su rechazo al continuismo, la batalla por unas elacciones plenamente
libres, es decir, con libertad, amnistia y Estatuto de Autonomia. Porque sin
libertad, amnistia y Estatuto de Autonomia cualquier consulta electoral
serà una consulta franquista y no quaramos apoyar el franquismo sino con-

quistar la democracia sin exclusiones.
Joan Busquet.

CLC 00 00000000 0000 0 0 0 0 0 E

NUEVOS TIEMPOS. NUEV A PROPAGANDA

Dentro del partido siempre hemos otorgado un papel muy impor-
tante a las formas de relación del partido con el exterior, con las imasas.
Unas formas de relación que incluyen, evidentemente, desde el mismo tra-
bajo de los comunistas en el seno de las masas, hasta la apurición de nuestra
voz escrita y su difusión. El papel que la propuganda escrita del partido ha
jugado en formar su imagen actual, ha sido importante, v vénse si no el
punto de referencia que hoy en dia constituye "Treball" cuundo se habla
de prensa catalana, de fidelidad a unos orígenes y a unos objetivos que se
funden intimamente con los del pueblo catalin.

A lo largo de las diversas etapas que han constituido estos últimos
cuarenta afios de vida del PSU de Catalunya, la propaganda, su contenido,
y sobre todo su difusión, han variado notablemente. De pasar de un órgano
legal, durante la guerra, a ser el mantenedor de una ilusión y de una mili-
tancia, con difusión muy restringida a los circulos de militantes o cercanos
al Partido, o a la situación actual de tolerancia, con una difusión miy'or,
aún insuficiente, hay también distintas concepciones y formas de entender
cual debe ser su papel.

Durante los últimos aios de crecimiento del partido, la concepción
mayoritaria la sido la de la propaganda como un vinculo del partido con
sus simpatizantes, con sus prosdlitos. Ultimamente se ha insistido mucho en
la necesidad de dar mayor difusión a la propaganda, en hacer esporidicos
repartos públicos de propaganda. Y así se ha hecho.

Pero hoy en dia esto no solo es insuficiente, sino que no nos sirve,
no nos sitúa en el papel que nos corresponde. És una mentalidad de otra
época y hay que adapturla, a la situación actual.

Hay que introducir una revolución en las concepciones que tenemos
acerca de la propaganda.

Hoy el problema no es solo suber salir a la calle un dia a repartir
muclia propaganda y quedarnos tan satisfechos de haberlo hecho. Hoy hay
que saber hacer de nuestra propaganda un efectivo vínculo del partido, no
con sus simpatizantes o prosélitos, sino con las masus, con la gente de la
calle: hay que saber hacer de la propaganda un medio de presencia efectiva
del portido en la calle, en la fàbrica. en el barrio, en todu la ciudad. No solo
es repartir mas, es también repartir mejor, es racionalrzar ese reparto. saber
establecer contacto con el público al cual vendemos, cobrar la propaganda,
comentar algo con la persona que nos compra una revista, dar una sensa-
ción de naturalidad, hacer la calle nuestra.

Hay que convertir el partido en algo inscparable del barrio, de la
fàbrica, en uns institución mds. Que la gente nos vea cada semana reparticn-
do nuestra prensa, puntualmente. A la salida de las fàbricas, de los trans-
portes, por los bares. Èn poco tiempo habremos establecido un canal muy
directo de relación del partido con lectores de sus revistas. Tendremos un
anticipo de lo que pueda ser "Treball" o "Mundo Obrero'" diarios.

De esta experiencia que establezcamos saldrà también el contenido
de la prensa del partido. Una prensa con contacto, no solo directo, sino
activo, enriquecedor, con sus lectores. Una prensa, que como declarzba
Joan Busquets, director de "Treball", htaga compatible la prensa de partido,
con la prensa de masas. En la medida en que la presencia pública y activa
del partido refuerze su caracter de masas, el mismo partido sabrà crear las
condiciones necesarias para llegar con mas facilidad a sectores cada vez màs
amplios. No estamos, es evidente, en el punto de partida de este proceso.
pero sí que es necesario dar un salto cualitativo que nos permita ampliarlo
extraordinariamente

Es importante insistir en que esto no es un salto cualitativo en las
tareas de propaganda, sino cualitativo, un salta revolucionario. Esta tarea
debe convertirse en una tarca primordial, en una tarca mas del partido,
como lo pueda ser, por ejemplo, cotizar, asistir a las reuniones, o hacer tra-
bajo de masas. Si no somos capaces de comprenderlo asi Y dar a esta
formulación, la estructuración necesaria para ponerlo en marcha, desde esta
semana ya, cada día que pasc, serà un dia perdido. La actividad de hacer
propaganda del partido y de su lucha debe entroncarse profundamente con
la actividad política del militante, de la asamblea, del comité, de la sección.

Se trata en definitiva de romper el intento de uislacionismo del par-

tido, de darle con nuestra lucha una presencia democràtica, ganada en la ,

calle, entre las masas, de combatir el anticomunisino bara'o y el otro con
nuestras realidades, de suplis la desventaja en que los Óranos legales de la
derecha y del centro nos sitúan, y de hacer de nuestros periódicos autènti-

-cos órganos de mifas, como los de cualquier partido comunista que gocc

del prestigio y del arraigo que tiene el PSU de Catalunya entre su pueblo.

pa
El docuemtno insiste después en la importancia de la jornada como demos-
tración de unidad, así como su caràcter pacífico, 0 invita a los trabajadores
a volver al trabajo al día siguiente, tal como se habia acordado, gen
sus esfuerzos a fin de conseguir: aumento de 6.000 pesatas Es an
de trabajo, seguro de paro para todo el mundo, amnistia laboral Y pari-

ción de la CNS y libertad sindical.

an o)

15-X1-1.976

jel dia 12

empreses-, sanitat, ensenyament, química,
arts gràfiques, alimentació, tèxtil, fus-
ta, etc. Al port de Barcelona, els esti-
badors, els treballadors de les Quanes i
els de les empreses consignatàries van
protagonitzar una vaga sense precedents,
a la qual van participar 7.300 treballa-
dors. La meitat dels taxistes van iniciar
la sava jornada de treball unes hores més

FITA

tard que de costum, i així se sumaren a
la vega.

L'èxit de la jornada es deu a molts
factors. Un de molt important és la crida
unitària. Un altre, la preparació'a par-
tir d'assemblees de discussió, d'explica-
ció i de decisió, que ha suposat un ni-
vell superior d'incorporació a les ac-
cions. Les votacions, moltes vegades se-
cretes, que es feien a les empreses, han
garantit el caràcter massiu de la vaga.
També l'actitud, tothora pacífica, dels
treballadors, a les fàbriques, als car-
rers i als barris, ha contribuit al fet
que un sector de comerciants, mestresses
de casa, etc., veiessin amb simpatia la
jornada éú, d'una manera O altra, hi par-
ticipessin, i que, d'altra banda, ho con-
trastessin amb la violència que una :vega-
da més ha emprat la policia contra els
manifestants i els vaguistes, amb les de-
tencions nombroses ji arbitràries que hi
T600

sar

da

pr al
Das

E LLIÇONS

ÉS, una vegada més, a la comarca del
Baix Llobregat, on el moviment obrer ha
estat capaç de programar l'atur general
amb formes de convocatòria massives: la
celebració d'un míting, tres dies abans
del 12, amb l'assistència de cinc mil
persones, va ser exemplar. Tot i que el
procés de negociació resultà difícil,la
força i la serenitat demostrada pels
nostres companys aconseguí fer unànime
l'acord de participar en les. accions de
lluita,mitjançant una explicació públi-
Ca massiva de les raons del poble, del
moment polític que viu el nostre país i
dels problemes específics de cada ram.

INSISTIR EN LA PROPAGANDA

Mai no insistirem prou en l'eficàcia
de la propaganda,camp en el qual no hau
ríem de fer marxa enrera: tant les pin-
tades com els rètols, fulls clandestins
i pasquins són encara,mentre no hi hagi
llibertats, una forma d'arribar on pot-
ser no arriba la nostra veu. El fet que
barrís com Sants hagin aparegut plens
de propaganda del PSUC, cridant a la va
ga del 12, amb la indicació que es trac
ta d'un atur de 24 hores , cpnstitueix
un element important, una tasca, a més,

treball

ha hagut, entre les quals volem destacar
la del nostre company Pere Pérez Mujioz,
dirigent obrer acomiadat de MACOSA, del
Poble Nou. Es parla de setanta-sis detin-
guts a tot Catalunya Íi, pel cap baix,
quatre-cents a l'Estat espanyol. Un ré-
cord de la "democràcia".

Al carrer, leg accions i les manifes-
tacions es van succeir durant tot el dia
a diferents punts de Catalunya. A Barce-

lona, Girona, Lleida, Reus, Manresa, Bla-
nes, l'Hospitalet, Rubí, Terrassa, etc,,

a moltes de les poblacions on hi va haver
vaga, cap al tard els treballadors con-
fluiren devers el centre de la ciutat, on

pàgina 5

.ser dissoltes per la polícia.

Per comarques, el Baix Llobregat ha
demostrat una altra vegada els bons re-
sultats del seu vell treball unitari.
Tarragona, a nivell "provincial", amb un
grau de participació del 37 per cent de
la població assalariada, ha esdevingut la
gran sorpresa. La llista de comarques i
localitats que han respost.a la crida se-
ria llarguíssima, principalment a la zona
industrial del voltant de Barcelona, la
conca minera del LLobregat, Girona, Reus,
Tortosa, Lleida, etc. Pobles sencers han

ICA

. quedat paralitzats di han donat així la

mida de la resposta popular -no solament
obrera- a la convocatòria.

força pública, sense excepcions, els
dissoldre amb càrregues i pallisses,
especialment a Girona on, al capdavant de poblacions, han prestat suport de forma

vernador Civil, Armando Murga. A Barcelo-
na cal destacar també l'intent de concen-
tració i manifestació davant de Sindicats

festació de dones de la Trinitat, que van

En les xifres donades no s'hi compten
els milers d'estudiants que, a totes les
forces repressives, hi havia el Go- activa a la vaga, amb assemblees, amb la
seva presència al carrer, a les manifes-
tacions. Comptabilitzats, sumarien més de
a 150.000 persones a les mobilitzacions del
treballadora de la construcció, a dia 12 a Catalunya.

dotze del migdia, com també la mani- h I
(Passa a la pàg. segúuent)

AIXI QUALIFIQUEN LA VAGA ELS DIRIGENTS DE LA C.0.S.

4L'ACCIÓ MÉS IMPORTANT

DES DE LA GUERRA CIVIL"

"L'acció més important des de la Guerra Civil". Rixí qualificaren la jornada
del dia 12 els dirigents de la COS en una roda de premsa celebrada a Madrid di-
vendres al vespre en la qual representants de CCOO, USO i UGT presentaren un do-
Cument dirigit als treballadors i a l'opinió pública.

tLes organitzacions sindicals de la COS -diuen a l'escrit- creiem que totes
les forces socials i polítiques, Govern inclòs, han de treure les conclusions ade
quades d'aquesta presència unitària 1 conscient dels treballadors aquest 12 de
Novembre, ja que encara que aquesta jormada hagi estat molt important, les nos-
tres reivindicacions continuen presents i no detindrem la mostra pressió fins
que les conquerim".

El document reafirma el que ja deia la crida de la COS: "Nosaltres volem tro-
bar una solució positiva a la crisi, aquesta solució exigeix el reconetxement de
les llibertats democràtiques, l'ammistia total i laboral i um Govern d'ampli con
sensus democràtic. En aquestes condicions seria possible d'elaborar un programa
econòmic contra la inflació i l'atum, reactivació de La producció amb la parti-
cipació dels sectors esmentats, respectant les necessitats immediates dels tre-
balladors: la capacitat adquisitiva dels salaris, una assegurança de desenfeina-
ment dompleta i pensions suficients, garantia de Lloc de treball, mesures enèrgi
ques contra l'evasió de capitals, el frau fiscal i tota mena d'especulació".

El document insisteix després en la importància de la jornada com a demos-
tració d'unitat, així com el seu caràcter pacífic, i convida els treballadors a
tornar a la feina com s'havia acordat i a redoblar els seus esforços per
tal d'aconseguir: augment de 6.000 pessetes lineals: lloc de treball i asseguran
ça de desenfeinament per a tothom, amnistia laboral i desaparició de la CNS i
llibertat sindical.

De la seva banda, dos membres del Secretariat de la Confederació Sindical de
la CONC, Josep Lluís López Bulla i Josep Maria Rodriguez Rovira, varen assenya-
lar, en el curs d'una roda de premsa convocada dissabte, que la classe obrera
ha assumit um paper protagonista en la lluita per la conquesta de les Llliber-
tats, la qual cosa redundarà en'un enfortiment de Les organitzacions polítiques
i sindicals de la classe treballadora i del pes d'aquesta en la llutta per la
conquesta de les llibertats. Això es reflectirà en les aiscussions i negocia-
cions als Organismes unitaris de l'oposició, act, a Catalunya, a l'Assemblea
i al Consell, i igualment a les altres nacionalitats i a l'organisme unitam. a
nivell de l'Estat. D'altra banda, la jornada de divendres és un toc d'atenció a
aquelles forces polítiques democràtiques que presten atenció als cants de sire-
na del reformisme governamental.

Pel que fa al futur sindical, López Bulla i Rodríguez Rovira assenyalaren que
ha estat una passa important en la unitat d'acció, que desitjartem que es con-
figurés en um inici d'unitat sindical orgànica a Catalunya, que amés solidifi-
Cant l'acció obrera de baix a dalt, a partir dels centres de treball fins a les

de clarificació,que saludem des de "Tre L, direccions sindicals.

ball", —————————————é—————————————————

———————————————————————————— És

dE TE a ar ———————n a a
Pàgina 6 treball

15-X1-1.976

LA JORNADA DEL DJA 12

UNA FITA
HISTÒRICA

(Ve de la pàgina anterior)

L'actitud de la patronal i del govern
ha estat d'impotència. Una part important
de la patronal ha entès, d'altra banda,
que els temps han canviat i que la classe
obrera d'avui reclama, amb les armes que
li són pròpies -la vaga-, les llibertats
polítiques i sindicals. El govern s'ha
vist impotent per enfrontar-se amb la va-
ga, i només ha tornat a defensar allò de
la calle es mía". Però sap que el dia 12
és un pas important en el procés de la
ruptura i que la classe.obrera no espera-
rà passivament l'arribada de la democrà-
cia. Caldrà ara que les forces democràti-
ques sapiguem capitalitzar aquest cop de
puny que la classe obrera ha donat al re-
formisme de Suàrez i forcem, en millors
condicions,
polític.

La v.ga del dia 12 marca també una fi-
ta en el procés de construcció "del Sindi-
cat de Comissions Obreres. L'extenció de
la lluita a moltes empreses, rams i loca-

litats és un element decisiu per incorpo-
rar milers i milers de nous militants, de

nous dirigents obrers, a la Confederació
Sindical de la Comissió Obrera Nacional
de Catalunya. L'afiliació ha de sortir
enfortida d'aquesta lluita, que ha repre-
sentat im pas endavant en la presa de
consciència de tots aquests homes i do-
nes.

Paral.lelament, s'haurà de polir i de
consolidar el camí unitari, que amb tant ,
d'èxit s'ha assajat en aquesta vaga, amb
totes les forces sindicals de Catalunya.

No es tracta de crear sclament la unitat
per dalt, sinó d'impulsar, a través de la
unitat d'acció, tota una nova perspectiva
de treball sindical unitari en el qual
partícipin les cinc centrals, CCOO, USO,
CNT, SOC i UGT. La jornada del dia 12 pot
aclarir molts dubtes sobre la importància
de la unitat de la classe obrera en la
defensa dels seus drets. El Camí no és
fàcil, peró el resultat s'ho val.

Una jornada, encara que sigui tan reei
xida com la del 12, no és més que un pas
en la lluita per la llibertat. No defen-
sem les postures dels qui haguessin vol-
gut una vaga indefinida perquè creiem en
majoritàries 4 no en les
avantguardistes, peró sabem que el dia 12
no és encara l'últim esglaó. N'han de ve-
nir d'altres si volem guanyar la democrà-

les accions

la negociació per al canvi '

El Consell de Forces Polítiques
de Catalunya ha . ..demnat el projec-
te reformista del Govern en un mani-
fest aprovat a la seva darrera reu-
nió.

El text Íntegre de la declaració
del Consell és el segúlent:

VEL país travessa avui la més
gran eri8i econòmica dels darrers 15
anys, i el govern, que és incapaç de
resoldre-la, no és tampoc capaç d'as
senyalar im camí clar cap a la demo-
eràcia, entre altres coses, perquè
ha. nascut d'institueions antidemo-
cràtiques. I així augmenta avui en
tots els terrenys la inquietud i la
confusió.

Un pacte entre un govern no ele-
git i unes ingtitueions que són l'úl
tim reduete dels partidaris del con—
tinuisme franquista mo pot oferir
cap garantia que seran restablertes
les llibertats sense les quals és im
possible la democràcia. 5

Davant aquesta situació, el Con-
sell de Forces Polítiques de Catalu
nya rebutja el projecte de reforma
del govern Suàrez i es referma total
ment en els seus principis fundacio-
nals. Perquè el poble pugui constru-
ir lliurement les pròpies estruetu-
res estatals 4 elegir democràtica-
ment el8 seus governants, única ga-
rantia de pau i de progrés econòmic
i social, ha d'ésser:

—Proo lamada una amistia total per
a tots els delictes de motivacions

lar autènticament democràtica, i €1
Consell els exigeix amb la màxima
energia.

El govern que aspiri a presidir
unes eleceions democràtiques ha de
ser representatiu dels diversos sec-
torg d'opinió i ha de donar garantia
de les seves inteneions democràti-
ques. Aquest govern ha de tenir mm
caràcter provisional di durarà fins
després de les eleccions, les quals
elegiran unes Corts que tindran ca-
ràcter constituent.

El Consell vol manifestar que, a
més dels requisits polítics gene-
rals, perquè unes eleccions siguin
democràtiques han d'ésser precedides
de les segiuents mesures:

, "Llibertats públiques d'associa-
ció, reunió, manifestació, etcètera"

-Dissolueió del Movimiento Nacio-
nal 4 del 8eu aparell organitzatiu,
i neutralitat absoluta dels governa
Des eivils durant el procés electo-
ral.

—Anul.lació 0total del decret
llei anmtiterrorisme 4 supressió de
les juriadiceions especials.

—Accés amb igualtat de condiei—
ons al8 mitjans de comunicació esta-
tals: ràdio, televisió.

—Sistema electoral proporcional
sobre la base de grans circimserip-
eions "provincials" i "regionale".

-Taules —eleetorals —democràti-

ques amb interventors representatius
de les diverses llistes de partici-

DECLARACIÓ DEL CONSELL

polítiques i sindicals.

—Garantit el lliure funcionament
de totg els partits polítics sense
cap mena d'exclusió.

—Reconeguda la voluntat general
dels catalans, defensada avui pel
Consell, l'Assemblea de Catalunya t
altres forces polítiques i socials,
i expressada a través de la Generali
tat de Catalunya amb el funcionament

dels principis i institucions que la
configuren en l'Estatut d'Autonomia
del 1932,

Aquests punts són necessaris per
a procedir a qualsevol consulta popu

M. Angels Muioz, acusada pel seu na

rit d'adulteri, s'ha negat a lliurar la
seva filla tal com li exigia el jutge,
sostenint que l'home que fou el seu ma-
rit les ha deixat abandonades, tant la
filla com ella, durant anys.

Prop de cinc-centes dones es van ma-

SNO" al reformisme"

pants en les eleccions.

Amb esperit constructiu i unita-
pi, el Consell de Forces Polttiques
de Catalunya es proposa d'entrar en
relació amb totes les instàncies
unitàries per tal de contribuir a co
ordinan els esforços de l'oposició
democràtica a nivell d'Estat i fer
possible el trencament pacífic que
reinstauri La democràcia.

El Consell crída tots els cata-
lans. a unin-se —per defengar
aquests objectius, que són els que
ens han de dur a la victòria de Cata
lunya €ú de la democràcia. VISCA CA-
TALUNYA'",

JO TAMBESOC
ADULTERA'

X

cia, que és el nostre camí cap al socia-
lísme.

nifestar, el matí del dia 12, davant
del Palau de Justícia, en solidaritat
amb l'acusada di contra les lleis que
discriminen la dona, en particular con-
tra la pena d'adulteri. No a la pena
per adulteri, No 80om propietat dele
marits, Fora les lleis que diserimi-
nen la dona eren algunes de les pancar
tes. Algunes manifestants dulen rètols hg .
dient: "Jo també eóc adúltera". Potser hà
havien recordat que quan Hitler ocupà
Dinamarca i obligà els jueus a exhibir
l'estrella de David, tots els danesos,
amb el rei al capdavant, van sortir al
carrer amb estrelles de David al pit,
que era com dir: "Jo també ec jueu".

xx

Els comunistes catalans hem prestat su
port a aquesta vaga amb tots els efectius
de les nostres organitzacions, i no som
aliens a l'èxit assolit. Junt amb altres
organitzacions polítiques, amb leg cen-
trals sindicals i sobretot amb els milions
de treballadors que hi han participat,
hem convertit el 12 de novembre en la jor
nada més important, en la història del
moviment obrer, de totes les realitzades,
potser àdhuc abans del franquisme.

JO TAMBF
SOL

ADULTTRA

ANTONI FERRER

15-X1-1.976

treball

SENSE LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA

Pàgina 7

UN REFERÈNDUILI FRANQUISTA

La premsa ha informat que el govern:
prepara el referèndum per al 19 de de-,
sembre. També ha dit que ja està prepa-
rada la campanya de propaganda del "si"
a l'estil, ja clàssic, de totes les con
sultes franquistes. Si,com és previsi-
ble, el projecte de reforma política és
aprovat, encara que sigui amb modifica-
cions, a Las Cortes, el govern preten-
drà legitimar la reforma fent-la ratifi
car pel poble i obtenir així un pretés
consens popular que li permetí de conso
lidar el seu projecte de barrar el pas
a la democràcia real imposant l'enganyi
fa de les llibertats retallades. Un cop
"plebiscitada" la reforma, serien convo
Cades formalment les eleccions que legi
timaríien definitivament la monarquia au
toritària. P

Els plans del govern són contestats
pels sectors "ultres", que temen perdre
els privilegis aconseguits al llarg d'a
quests 40 anys. El míting celebrat a Ma
drid per Girón, Blas Pinar i Fernàndez
de la Mora -on Tarancón i el rei foren
insultats sense cap intervenció governa
tiva- i, sobretot, l'anomenada "marxa
sobre Madrid" preparada per al dia 20 ,

responen a la voluntat dels grups ultra
dretans de mantenir el país com a botí
de guerra. Fraga i els homes d'Alianza
Popular, mentrestant, negocien amb el

govern l'aprovació del projecte refor-
mista a canvi de retallar-ne els ele-
ments que podrien semblar més "progres-
sius",

Una part de l'oposició, per altra
banda, se sent "xuclada" per les pres-
sions reformistes i es disposa, de fet,
a negociar les eleccions. La seva acti-
tud, justificada en nom del realisme po
lític, parteix de la consideració que
el triomf del projecte governamental és
inevitable i que, per tant,cal treure'n
tots els avantatges possibles.El senyor
Anton Canyelles, dirigent d'Unió Demo-
cràtica de Catalunya, té la virtut de
la claredat quan diu (Correo Catalàn,
10-X1-76): Nosaltres creiem que es pot
negociar sobre la base del projecte re-
formista (...). Valem centrar-nos en 6l
text governamental per raons d'operuti-

uitat política". Negociar la reforma,

heus ací el propòsit expressat pel se

nyor Canyelles, propòsit que explica,

per altra banda, el vot d'UDC contra el

manifest "rupturista" del Consell que
"' publiquem en aquest número de Treball.

Pactant amb els sectors continvis-

tes i tractant de dividir l'oposició,

el govern espera treure endavant el seu
projecte. Però el govern sap, L més,
que cal véncer la resistència d'impor-
tants grups de l'oposició democràtica a
acceptar la via del reformisme pel fet
que els comunistes restem marginats de
la legajitat. I és per aixó que, sense
deixar de reprimir-nos, comença a jugar
la carta de la tolerància discriminada.
Aquest és el sentit de la Sec rr in

4 i al de Segureta a
la Direcció erra rdenant la desarticu-
lació del PTE i d'altres partits d'es-

En col.locar en el PCE,

uerra. E
REDE a Catalunya, el límit de la tole
rància governamental, el reformisme

i en el.

Qe
Ri
a
$
o
IJ
Ei
Hi
Q
Es
x
Y
RC)
hi)
R
gi
Del
ix
IS
9
H
9
a
8
$
É

tracta també de "xuclar" els comunis-
tes, portant-nos al terreny del referèn
dum i les eleccions, i crear les condi-—
cions perquè tothom jugui el joc de la
reforma. "Si ho fan els comunistes, qui
nes raons hi hauria perquè no ho facin
les altres forces democràtiques2". No
han faltat djinsinuacions en aquest sen-
tit i no solament del govern. El senyor
García López, per exemple, ha pretès de
justificar la pròpia actitud col.labo-
racionista en la pretesa acceptació de
la reforma per part dels comunistes,
que, "ja se sap, són extraordinàriament
realistes".

Efectivament, els comunistes som rea
listes. I és per això que no acceptem
el projecte reformista com a via per
accedir a la democràcia. Perquè som rea
listes diem que la democràcia exigeix
la ruptura i ens felicitem que la Plata
forma d'Organismes Unitaris i el Con-
sell comparteixin el nostre realisme
rupturista. I quan rebutgem la reformal
ho fem per raons de realisme polític:el
punt d'arribada del reformisme és exac-
tament el seu punt de partida, és a
dir, les institucions franquistes,

I és per això que, prenent o refor-
çant les iniciatives polítiques que ten
deixin a desbloquejar la situació i a
crear les condicions per a pactar la de
mocràcia, i empenyent i donant suport a
la lluita de les masses, diem clarament
no a un referèndum i ens oposem a unes
eleccions sense llibertats que no poden
enganyar ningú que no estigui disposat

'a trobar-se atrapat en l'establishment

neodictatorial.

El referèndum és un mètode de consul
ta que permet la falsificació de la vo-
luntat popular. Optar pel si o el no
significa, en la pràctica, fer una op-
ció entre el continuisme franquista i
la "constitució atorgada" que imposi
una monarquia autoritària, el bicamera-
lisme, la desigualtat en la representa-
ció dels ciutadans i altres limitacions
a les llibertats polítiques. Padem ac-
ceptar les forces d'oposició una consul
ta que exclou l'opció de la democràcia7

L'únic referèndum acceptable seria
aquell que, un Cop garantides les lli-
bertats polítiques i la igualtat d'opor
tunitats dels partits i organitzacions
sindicals, preguntés al poble si està

o no d'acord amb la convocatòria d'elec

"cions a Corts Constituents. Un referèn-

dum sense llibertats seria un referèn-
dum franquista. I les eleccions posteri
Ors un insult a la voluntat del poble.

En un número anterior de Treball de-
iem que no ens fan por les eleccions
Ben al contrari, les eleccions són un
objectiu principal de la nostra políti-
ca. Però no volem acceptar eleccions
falsejades sinó eleccions lliures, pré-
via la consecució de l'amnistia i les
llibertats polítiques i nacionals, con-
vocades i controlades per un govern pro
visional d'ampli consens a nivell d'Es-
tat i amb governs provisionals a Catalu
nya, EusXadi i Galícia. Eleccions per a
elegir unes Corts Constituents i no per
a constituir unes Corts domesticades.

I portarem a les masses, que tan ex-
traordinàriament han expressat el dia
12 el seu rebuig al continuisme,la bata
lla per unes eleccions plenament lliu-
res, és a dir, amb llibertat, amnistia
i Estatut d'Autonomia. Perquè sense lli
bertàt, amnistia i estatut d'autonomia
qualsevol consulta electoral serà una
consulta franquista i no volem donar su
port al neofranquisme sinó conquerir la
democràcia sense exclusions.

Joan Busquet

COORDINACION
DEMOCRÀTICA:
NO VOTARI

Coordinación Democràtica va deci-
dir abans d'ahir d'oposar-se al refe
rèndum. El comunicat de CD diu així:

"La Comissió Executiva de Coordi-
nación Democràtica ha examinat la si
tuació política i, especialment, la
pròzima convocatòria d'un referèn-
dim. Prescindint del contingut de la
consulta que hom pretén de sotmetre
al pats, Coordinación Democróútica de
elara: El

"Primer.— El govern pren la deci-
sió de celebrar el referèndum inila-
teralment, sense haver-lo negociat

amb L'oposició democràtica, rebut-
dant les reiterades propostes de ne-
gociació que per tots els sectors de
l'oposició se li han ofent.

Segon.— Fins ara no es donen les
condicions normals exigibles en qual
sevol pats democràtic per a la valí:
desa i credibilitat d'una consulta
popular. Coordinación —Democràtica
denuncia davant de l'opinió pública
la gravetat i la responsabilitat his
tòrica que recauen Sobre els poders
públics en fer m referèndum en. — q-
questes condicions i, per tant, men-
tre que es mmtingui aquesta situa -
ció de manca de garmtia i Uliber-
tats prèvies al referèndim, Coordi-
nación Democràtica planteja la ne-
cessitat de promoure, per tots elg
mitjans al seu abast, l'abstenció de

tots els oiu : .
ara tadans a aital convoca-

Cal fer una valoració
resultats de les diades commemoratives
del cinquè aniversari. Cal fer-ho per-
què el seu parçial. resultat ja està do-
nant lloc a interpretacions superfici-
als, que podrien fer caure la impres-
cindible reflexió política en un "mea
culpa" col.lectiu.L'avantguardisme que
vam combatre en la concepció política
d'aquestes diades,ens pot tornar a sor-
tir en la seva valoració. I això és
molt perillós perquè el verbalisme autc
crític d'alguns, no es tradueix en vo-
-luntat rectificadora. És urgent, doncs,
iniciar una discussió col.lectiva sobre
els resultats del 5è Aniversari.

Volem ressaltar que les forces d'opo

sició i especialment el nostre Partit
ha desenvolupat una tasca mobilitzadora
preal que sha reflectit en una gran quan
titat d'actes descentralitzats. La pro-
hibició governativa, no ens pot amagar

que arreu de Catalunya la crida de l'As
semblea de Catalunya ha tingut gran res

sò. Són desenes les conferències i mí-
tings convocats per les Assamblees lo-
cals, suspesos per l'arbitrarietat re-
formista. També la preparació de l'acte

central a Vilanova, malgrat la desconvo
catòria objectiva que representa la pro

hibició, va ser real. Si aquest no va
reeixir va ser degut a raons més profun

des que no pas a una apatia en la convo

catòria. No és doncs que l'esforç per

seriosa dels

LES DIADES DE L'ANIVERSARI DE L'ASSEMBLEA

CONQUERIR NOVES FITES 55

les diades fés limitat -tampoc volem
dir que va ser extraordinari- sinó que

en la resultant d'aquest treball hi par

tioiparen, a més del volummtarisme mili-
-tant, raong polítiques de fons que són
les que ens cal esbrinar.

Dèiem en el no 453 de "Treball" que

la convocatòria de l'Assemblea tenia ex

traordinària importància perquè situava
al
actual l'element desllorigador:
ta de masses. Contra la intencionalitat
reformista de crear una situació d'ex-
pectativa electoralista, l'Assemblea
proposava una mobilització a tot Cata-
nya per les llibertats polítiques i na-
Cionals. Era i és justa la iniciativa

de l'organisme unitari català perquè re

presenta la presa de consciència que la
pressió reformista, la confusió politi-
ca i les vacil.lacions de certes "perso
nalitats" poden fer caure a l'oposició
democràtica en l'atentisme i marginar
el poble en la solució del seu futur.
Cal la mobilització unitària per tal de
trencar el miratge electoralista, per

tal de tornar a situar el combat polí—
tic en el seu just terreny: reformisme
franquista o ruptura democràtica. Per a
nosaltres aquest és un element capital.

Aquí és on potser l'Assemblea no va uti

litzar tot el seu capital polític rup-

EL PROXIM DIUMENGE, A LES 8, A L'ESTACIO DE SANTS

El proper diumenge 21 de novembre,com ja havíem anunciat, arriba a Barcelona

el
tants

dor, a
del 'vespre

rebre'l a la seva arribada.

a l'estació de ferrocarril de Sants.

company Rafael Vidiella després de 37 anys d'exili. Convidem tots els mili-
i amics del PSUC, tots els simpatitzants i admiradors del veterà lluita-
Procedent de l'aeroport, arribarà a les 8

Que la seva acollida sigui un

digne homenatge a Rafael Vidiella i una expressió a favor de l'amnistia total.

(peu de plànol:)

Localització de l'estació de Sants. Estació de metro més propera: Roma.

PD Ga je je

centre de la problemàtica política
la Llui

LL TE
ra: LV. y, LtalTis
Xa tat,

es ls
turista. No n'hi ha prou amb el volunta
risme de l'avantguarda. El binomi expli
cació política mobilització popular,
s'ha demostrat en aquest cas implaca-
hle. Es que el projecte reformista, en
tota La seva confusió, ha estat deguda-
ment contestat per tota l'oposició demo
cràtica2 Insistim-hi de nou: explicació

: política a fons i mobilització popular,

dues tasques indefugibles de l'Assem-
blea.
La pròpia preparació de les diades

reflecteix,en part,aquesta problemàtica
És just que l'Assemblea jugui en el ter
reny de la tolerància que el règim es
veu obligat a concedir-li, però seria
nefast que límités la seva activitat po
lítica al marc arbitrari de la toleràn-
cia. Cal tenir-ho molt clar, perquè la
negociació amb el govern pot portar
l'Assemblea a moure's en el relliscós
terreny de la tolerància reformista. És
clar que cal negociar la legalització
dels nostres actes, però des del caràc-
ter irrenunciable de les nostres convo-
catòries. Involuntàriament per la nos-
tra part,el regateig governatiu pot tra
duir-se en desmobilització. Aquest pe-
rill cal afrontar-io com un element nou
del combat polític tant des dels orga-
nismes centrals de l'Assemblea com dels
locals i comarcals. Ni una ombra de crí
tica als qui han portat impecablement
la negociació en nom de l'Assemblea. Sí
però, una autocrítica perquè la dinàmi-
ca de treball d'aquestes diades ens ha
portat objectivament a supeditar la se-
va realització de masses a la permissi-
bilitat. L'Assemblea mobilitza el poble
de mil maneres i benvinguda si hi és la
tolerància. Però el reformisme no es
pot convertir en frontissa de les nos-
tres convocatòries. El punt de sosteni-
ment és l'explicació política, la tra-
jectòria rupturista de l'Assemblea, "el
seu arrelament en el poble de Catalu-
nya. Que el record inesborrable de Sant
Boi no ens mediatitzi sinó que ens esti
muli a conquerir noves fites.

Aquestes ràpides reflexions ens han
de portar a situar el treball de l'As-

semblea, arreu de Catalunya, dins d'a-
questa òptica nova que ens permet d'u-
tilitzar la permissibilitat per ampli-
ar -mai per limitar- el nostre camp
d'acció. I més ara que la dinàmica po-
lítica ens portarà a plantejar un com-

bat decisiu contra el reformisme del
qual l'Assemblea ha de ser capdavante
ra. Sens dubte la lluita contra el re-
ferèndum reformista-franquista, per
les llibertats democràtiques, serà la
pedra angular de l'activitat unitària
de les properes setmanes. Aquesta serà
l'ocasió d'una gran explicació política
de grans mobilitzacions de masses que
aprofitaran fins a l'última escletxa la
tolerància, per combatre la reforma i
conquerir la ruptura. La lluita per la
democràcia contra el referèndum, serà
definitòria del camp democràtic. L'As-
semblea -n'estem segurs- recollirà les
experiències passades i se situarà en
el primer lloc la mobilització unità-
riadel nostre poble. Aquest és l'objec-
tiu d'aquestes ratlles, aquesta és la
voluntat del nostre Partit.

Carles Caussa 1 Mitjà